Quan una persona falta al seu treball, sense haver avisat, sense haver estat autoritzada i sense que justifiqui la seva absència, l’empresa té el dret a procedir al seu acomiadament disciplinari, en base a l’Estatut dels Treballadors i, en la majoria d’ocasions, també en base al conveni col·lectiu.
En tractar-se d‘un acomiadament la persona hauria de tenir dret a la prestació d’atur, però el SEPE no ho entén d’aquesta manera.
Segons la Llei General de la Seguretat Social, l’atur només el poden cobrar aquelles persones que, podent i volent treballar, perdin la feina, se’ls suspengui el contracte o se’ls redueixi la jornada.
El SEPE entén que no anar a treballar durant els dies suficients com per què l’empresa pugui acomiadar disciplinàriament, sense justificar la seva absència, és com una baixa voluntària, encara que els dies no siguin seguits.
Per això, s’estan revisant les prestacions d’atur i es requereix la devolució dels imports percebuts.
Segons el criteri d’aquest despatx, si no hi ha una voluntat clara i inequívoca de baixa voluntària, l’extinció s’ ha de tractar com a acomiadament i, per això, queda habilitat l’accés a la prestació per desocupació conforme a la doctrina que vincula acomiadament i situació legal d’ atur.
En conseqüència, entenem que una persona acomiadada per faltar a la feina, té dret a l’ atur si es pot sostenir que no hi va haver dimissió i que la pèrdua de l’ocupació va ser involuntària per decisió empresarial, sense que sigui imprescindible que hagués impugnat l’acomiadament per al reconeixement de la prestació quan no existeixin indicis de frau o simulació.
Restem a la seva disposició per a qualsevol ampliació en relació a aquest tema i a qualsevol altra consulta que ens vulguin realitzar.
